Hola a tots i totes,
Em pareix simplement inacceptable la visió de la pirateria que els mitjans de comunicació estan fomentant. Això demostra, una vegada més, la distorsió de la realitat que aquests acostumen a practicar.
El problema de la pirateria no és el que l'SGAE ens vol vendre: no són les xarxes p2p, ni és el top manta si amb això només es té en compte els diners que perd l'autor.
La pirateria del top manta és un delicte perquè les mafies s'aprofiten d'immigrants sense papers ni diners, per a enriquir-se ells. El delicte no es pot reduir a que els artistes no guanyen diners amb el top manta, això demostra la poca ètica de l'SGAE i que el que volen és només guanyar diners com siga.
El que no diu l'SGAE és que els artistes no reben més d'un 10% dels guanys de la venda dels seus cd. Ni tampoc diu que per a fer-se soci de l'SGAE s'ha de pagar! Com realment guanyen diners els artistes és en els concerts i altres actes. Són l'SGAE i les discogràfiques les que no guanyen tants diners com voldrien. Encara més diners! Si és que això és possible.
A més a més, l'SGAE suposa erròniament que tots els cd comprats al top manta i descarregats a través de les xarxes p2p són cd no venuts. Mentida. Això és un supòsit completament fals, ningú no pot demostrar-ho perquè senzillament no és versemblant. Descarregar-te una cançó o un album amb l'emule, kazaa, bittorrent, o similar no vol dir que tu t'hagueres gastat diners en comprar-te'l a la tenda. Si realment t'agrada, acabes comprant-lo. Si no, ho esborres tan prompte com pots per no malgastar espai en disc.
De fet ja s'han donat casos als tribunals en què el jutge ha donat la raó a persones que han compartit cançons per internet.
Les xarxes p2p són perfectament legals. Les còpies privades dels cd són legals! La llei diu que es poden fer còpies legals sempre que no siga amb ànim de lucre. El problema radica llavors en el que hom entén per ànim de lucre. Però si ho raonem ens adonarem que ànim de lucre pot ser tot. Si fas una còpia d'un cd per a escoltar-lo en el cotxe, això pot ser ànim de lucre, no un lucre en diners però sí en diversió. Llavors eixa llei no tindria sentit. Això és el que estan provocant, un sensesentit perquè tots i totes paguem com a delinqüents. El pitjor de tot és que el gobern es manté impassible i els mitjans de comunicació propicien la desinformació del consumidor.
Sí, els canons dels dispositius d'emmagatzematge són ilegals i impliquen tractar als consumidors com a deliqüents abans d'haver comés cap delicte. És com si la policia et vegera pel carrer i al vore't amb mala pinta et detinguera aduint que pareixes un delinqüent en potència i prefereixen que estigues a la presó, per si de cas... Completament inacceptable.
El poblema radica en la societat de la informació en què vivim. Les discogràfiques i les editorials no poden continuar perpetuant una estructura de comerç de fa dos segles. Avui en dia, les noves tecnologies permeten que els autors i les autores facen públiques les seues obres (llibres, música, aplicacions informàtiques,... el que siga) a través de la xarxa, sense intermediaris i amb un cost zero. Per això les discogràfiques i les editorials tenen por de perdre el seu trós del pastís. Són elles les que s'han de pujar al tren de les noves tecnologies i no fer que la societat sencera retrocedisca tecnològicament i ètica.
Haurem de mirar si el que ens interessa és la lliure de distribució de la cultura o, pel contrari, allò prioritari són les comptades empreses del sector que no han sabut encara acomodar-se a l'època en què viuen.
Cultura social vs empreses privades
Pense que la resposta és unívoca. No hi ha bacil·lació possible.